BON NADAL i FELIÇ 2015

 

8 i 9 N

Cada any el dia 9 de novembre el calendari cristià ens convida a celebrar la festa de la dedicació de la basilica de Sant Joan del Laterà a Roma. Enguany escau en diumenge i celebrarem aquesta memoria de la catedral del bisbe de Roma, la basilica dedicada a sant Joan de Laterà. Recodem el dia que la van dedicar al culte i representa la comunió de totes les esglésies amb el papa Francesc.
La dedicació d'una església, d'un temple, ens recorda cada una de les esglésies particulars i dels nostres temples on ens reunim cada diumenge per viure i celebrar la nostra fe en Jesús resuscitat.

Això m'ha fet persar en la nostra església de Santa Maria de Vilafortuny, i sorpresa!!! el 8 Novembre, és per a nosaltres una data a recordar. Precisament és el dia en que la nostra parroquia va tornar a rebre aquest nom.


ABSIS DE L'ESGLÉSIA DE MS D'EN BOSCH



La parroquia de Santa Maria de Vilafortuny té arrels antigues, el testimoni més antic que conservem és la imatge de la Mare de Déu i l'església de Mas d'en Bosch.



Després amb el pas del temps i les cisrcustàncies de poca población, aquesta va pasar a dependre de la parroquia de santa Maria de Cambrils.

Als anys 60 quan es va començar a urbanitzar Vilafortuny es va construir l'actual església.

Però no va ser fins al 1996, que se li va retornar el tìtol de parroquia, a la pràctica ja ho feia, però suposava una autonomía i uns limits que la defineixen.

Com a testimoni podem llegar el decret que un 8 de novembre signava l'aleshores arquebisbe de Tarragona Dr. Ramon Torrella. 

TAULA DE LA DORMICIÓ DE LA MARE DE DÉU. SEGLE XV

Taula amb la Dormició de la Mare de Déu, de l'església de Santa Maria de Mas d'en Bosch, de Vilafortuny.

Data de l’últim quart del segle XV, gòtic flamenquitzant d’autor anònim. Les seves dimensions 103 x 57 x 5 cm, i formaria part d’un retaule.

 

La taula, possiblement, hauria format part en origen del retaule major de l'església de Santa Maria de Mas d'en Bosch, la resta del qual s'ha perdut. D'autor anònim, del qual tampoc no s'ha conservat cap obra més, l'obra evidencia una clara influència flamenca. Va ingressar al MDT l'any 1914, com a donació de la parròquia de Vilafortuny.

Compartiment d'un retaule, pintat al tremp i daurat amb pa d'or sobre fusta. S'hi representa l'escena de la Dormició de la Mare de Déu.

Al centre, la Mare de Déu, jacent en un cadafalc cobert d'una vànova blava, en escorç, vestida amb toca i túnica blanques i mantell de brocat. Al seu costat, un canelobre amb un ciri encès.

Darrere el cadafalc apareixen els apòstols, cinc dels quals representats de mig cos i de cara: d'esquerra a dreta, sant Joan, amb la palma, un apòstol amb les mans unides en oració, sant Pere, vestit de pontifical amb capa pluvial i amb el salpasser a la mà, un apòstol i un altre apòstol que sosté un llibre obert. Darrere d'ells apareixen suggerits els caps d'altres cinc apòstols mitjançant part dels seus nimbes. Davant un altre apòstol llegint un llibre a les mans. Son els onze apòstols com ens recorda el llibre dels fets dels apòstols. L'escena es desenvolupa en un interior, del qual només es veuen les tres partes del fons. L'escena està emmarcada amb un arc conopial, amb fulles de card estilitzades a l'extradós.

El retaule de la Dormició de la mare de Déu de Vilafortuny segueix un tipus valencià (Voragine i la llegenda àuria, el Misteri d’Elx). Per les tesis assumpcionistes (la resurrecció del cos ... la imatge de Jesús amb l’ànima com en les icones orientals va desapareixent) . Es típic del segle XV que hi hagi primer Sant Pere portant el salpasser i oficiant la litúrgia exequial i els apòstols amb saltiris a les mans.

La nostra Taula ha estat exposada en l’exposició: Stella Matutina, a la capella Immaculada Concepció. Catedral de Tarragona, 2012-2013

Actualment la taula es troba ara a la reserva del museu. Mentre no es tingui fet el nou magatzem, totes les obres estan ben embolicades i guardades, és molt complicat accedir-hi.

ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU

Celebrem la festa de la Mare de Déu del 15 agost

Horaris de misses:
dijous 14 agost,
19,30 h. castellano
divendres 15 agost,
11,30 h. castellano
19,30 h. català
20,30 h. castellano

Església de Mas
d'en Bosch
20 h. català

Aquesta pintura del gòtic català té un origen molt proper a nosaltres. Enguany celebrarem la nostra "festa major" havent descobert que al fons del Museu diocesà de Tarragona es conserva aquesta Taula de la Dormició de la Mare de Déu, procedent de la nostra església de Mas d'en Bosch. Desconeixiem per complert de la seva existencia. Segons consta a la seva fitxa del museu, aquest fragment de retaule va ser depositat al museu per part de la parroquia de Vilafortuny l'any 1914.
Formaria part d'un retaule dedicat a la Mare de Déu, on una de les representacions de la vida de Maria és la seva Assumpció o Dormició (segons la tradició oriental). La dormició de la Mare de Déu és la seva Assumpció al cel significant que viu per sempre prop de Déu. Els apòstols vetllen Maria que ha mort, s'ha adormit en la pau de Déu.
Més endavant en farem una reproducció en estampa per poder-ne gaudir, de momento en gaudirem el dia 15 en projecció a la missa que celebrem cada any a Mas d'en Bosch.


 

Preparem la Pasqua 2014. El perfum de la bona olor.

Llegim aquest text de l'evangeli de Marc, just abans de començar la seva passió.

Unció de Jesús a Betània Mc 14, 3-9

3 Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d'alabastre plena d'un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l'ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. 4 Alguns comentaven indignats:

--De què serveix llençar així aquest perfum? 5 S'hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris i donar els diners als pobres.

I la censuraven.

6 Però Jesús digué:

--Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció. 7 De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi no sempre em tindreu. 8 Aquesta dona ha fet el que podia fer: s'ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura. 9 Us asseguro que, quan l'evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i diran això que ha fet.

Aquest fragment de l’evangeli ,abans de la passió i mort de Jesús, ens relata el gest d’aquella dona que trenca una ampolla de perfum sobre Jesús. És un gest delicat, d’estimació, de confort i agraït pel mateix Jesús. Emmarca la passió de Jesús que comença amb el gest d’aquesta dona i culmina amb unes altres dones que el matí de pasqua van a ungir el cos de Jesús al sepulcre i esdevenen les primeres testimonis de la seva Resurrecció.

Aquesta segones Jesús mateix anticipa aquesta unció de la seva sepultura trencant aquesta ampolleta de perfum. Jesús també trenca el seu propi cos donant-se i el perfum trencat esdevé olor que s’escampa, com la seva resurrecció esdevé perfum de festa ,d’alegria. No es veu però es nota la seva fragància i aroma.

D’alguna manera Jesús ens diu que el gest de la dona queda unit a l’anunci de l’evangeli. Es símbol de donar-ho tot, de servei, d’estimació, d’alleujament en les dificultats... l’evangeli de la resurrecció que és bona noticia no solament s’expressa amb paraules, també i sobretot amb la vida. L’exemple, el compromís i els gest d’aquella dona n’és un clar exemple. No diu res però fa molt, no es veu quasi bé però tothom percep la seva fragància i bon olor.

 

El text també ens parla dels pobres i de com podem compartir, certament que aquella ampolla de perfum és cara i algu fa la reflexió de que millor donar-ho als pobres que llançar-lo. Jesús es presenta com el pobre: i ens recorda no el que hauriem pogut fer pels altres, sino el que realment fem. I Jesús ens convida a no oblidar el sofriment i les necessitats dels altres. Càritas a totes les parròquies actua a favor dels qui ho necessiten col·labora-hi sempre que puguis. Amb el teu temps, diners, menjar....

SETMANA SANTA 2014

Dissabte 12 abril, vigília de Rams

19 h. Benedicció dels rams i Missa en català

Diumenge 13 abril, diumenge de Rams

11,30 h. Benedicció dels rams en català
i Misa en castellano

19,30 h. Missa en català

Dimecres 16 abril, dimecres sant

19,30 h. Celebració penitencial i presentació del nou ciri Pasqual

Dijous 17 abril, dijous sant

19,30 h. Missa del sant sopar en català

Divendres 18 abril, divendres sant

10 h. Via crucis en castellano

17 h. Celebración de la pasión y muerte en castellano

Dissabte 19 abril, dissabte sant

23 h. VETLLA PASQUAL en català

Diumenge 20 abril, diumenge de Pasqua

11,30 h. Misa en castellano

19,30 h. Missa en català

20,30 h. Misa en castellano

PRESENTACIÓ DEL SENYOR: LA CANDELERA

Fe senzilla

 

El relat del naixement de Jesús és desconcertant. Segons Lluc, Jesús neix en un poble en el qual no hi ha lloc per acollir-lo. Els pastors l’han hagut de cercar per tot Betlem fins que l’han trobat en un lloc apartat, ajagut en una menjadora, sense més testimonis que els seus pares. Pel que sembla, Lluc sent necessitat de construir un segon relat en el que el nen sigui rescatat de l’anonimat per ser presentat públicament. Quin lloc més apropiat que el Temple de Jerusalem perquè Jesús sigui acollit

solemnement com el Messies enviat per Déu al seu poble? Però, de nou, el relat de Lluc serà desconcertant. Quan els pares s’apropen al Temple amb el nen, no surten a rebre’l els grans sacerdots ni els altres dirigents religiosos. D’aquí a uns anys, ells seran els qui el lliuraran per ser crucificat. Jesús no troba acollida en aquesta religió segura de si mateixa i que oblida el sofriment dels pobres. Tampoc vénen a rebre’l els mestres de la Llei que prediquen les seves “tradicions humanes” en els atris d’aquell Temple. Anys més tard, rebutjaran Jesús per guarir malalts trencant la llei del dissabte. Jesús no troba acollida en doctrines i tradicions religioses que no ajuden a viure una vida més
digna i més sana. Els qui acullen Jesús i el reconeixen com Enviat de Déu són dos ancians de fe senzilla i cor obert que han viscut la seva llarga vida esperant la salvació de Déu. Els seus noms semblen suggerir que són personatges simbòlics. L’ancià es diu Simeó (“El Senyor ha escoltat”), l’anciana es diu Anna (“Regal”). Ells representen a tanta gent de fe senzilla que, en tots els pobles de tots els temps, viuen amb la seva confiança posada en Déu. Els dos pertanyen als ambients més sans d’Israel. Són coneguts com el “Grup dels Pobres de Jahveh”. Són gent que no tenen res, només la seva fe en Déu. No pensen en la seva fortuna ni en el seu benestar. Només esperen de Déu la “consolació” que necessita el seu poble, “l’alliberament” que estan cercant generació rere generació, la “llum” que il•lumini les tenebres en què viuen els pobles de la terra. Ara senten que les seves esperances es compleixen en Jesús. Aquesta fe senzilla que espera de Déu la salvació definitiva és la fe de la majoria. Una fe poc cultivada, que es concreta gairebé sempre en oracions maldestres i distretes, que es formula en expressions poc ortodoxes, que es desperta sobretot en moments difícils de compromís. Una fe que Déu no té cap problema en entendre i acollir. José Antonio Pagola

PESSEBRE VIVENT 2013