GOIGS I PREGÀRIA

Dedicats a Santa Maria de Vilafortuny tenim dos textos musicats.
El primer és obra d'en Salvador Porqueras que en va escriure la lletra i composar la melodia. Aquest hime l'anomena "Pregària a Santa Maria de Vilafortuny".

El segon texts musicat, són uns Goigs. L'autor de la lletra és Mn. Joan Roig, rector d'ulldemolins. Prevere del nostre arquebisbat, ha escrit més de cent textos de goigs aqui i arreu dels països catalans. La música és d'un prevere del bisbat de Vic, que treballa a Roma, mn. Valentí Miserachs. Autor de moltes melodies per a goigs i de l'oratori "Pau i Fructuós", entre d'altres. Els dibuixos que rodegen els goigs, que s'anomenen "orla" són obra del nostre veí en Francisco Domingo.

Finalment, la nota històrica que hi ha al darrere dels goigs és d'en Gerard Martí, director del meuseu d'història de Cambrils. Es un bon resum de la història de la parròquia de Vilafortuny.

Nota històrica

L'inici de la repoblació, segons les fonts documentals conservades, del sector on actualment es troba el municipi de Cambrils, és establert en una carta de població atorgada per Ramon Berenguer IV, de l'any 1152, la qual cosa ens assenyala una datació molt primerenca.

En aquell document ja s'esmenta la presència d'una senyoria a mans de Guillem Fortuny, situada a llevant de Cambrils. De ben segur que aquesta senyoria és la que originà el topònim Vilafortuny, format damunt l'apel·latiu derivat del llatí “vila” i el nom personal del senyor d'unes terres, que el 1194, segons consta en un rescripte papal de Celestí III, ja comptava amb una església.

Ben poca cosa sabem d'aquells primers segles d'una església de la qual també se'n desconeix la ubicació exacta. La presència però, al Museu Marés, d'un frontal d'altar gòtic esculpit, i al Museu Diocesà de Tarragona, de la talla de fusta d'àlber de la Mare de Déu de Vilafortuny, datada també al segle XIV, evidencia un culte continuat i estable en un territori aleshores difícil i poc habitat.

L'existència del Castell de Vilafortuny garantia certa seguretat a totes les terres que llavors dominava, però, tot i així, no es va poder evitar l'atac que l'any 1550 llançaren sobre la costa els corsaris turcs comandats per Dragut, en el decurs del qual destruïren les esglésies parroquials de Barenys i Vilafortuny.

Aquesta situació feu que s'unifiquessin, segons consta en una Butlla papal de l'any 1574 de Gregori XIII, que es conserva a l'Arxiu Arxidiocesà de Tarragona, document que autoritza “als habitants de les esmentades parròquies, construir una única nova església ja que les antigues es trobaven en llocs solitaris i a prop de la mar exposades al perill dels pirates”. Tot i així, una vegada feta la nova església, amb les restes de les altres dues, i amb l'obligació de lliurar les rendes al Seminari de Tarragona, va tornar a patir un saqueig el 1582, ara del rellevant corsari Morato, rei d'Alger, que havia arribat a les nostres costes amb set embarcacions de grans

dimensions. Es tractava de l'actualment anomenada Església de Mas d'en Bosch, situada al costat mateix de l'antic Camí Reial medieval, que comparteix el traçat de la Via Augusta romana.

Després del convuls segle XVI, sembla que es comença a tranquil·litzar la situació i a consolidar-se un nou i ampli territori parroquial, amb hàbitat dispers a cavall dels actuals termes de Cambrils, Riudoms, Vila-seca i Salou. Aquesta normalitat la reflecteix la visita pastoral del 1649 i la presència de llibres de baptismes i òbits. Aquesta darrera funció s'exercia a l'església de Mas d'en Bosch, ja que disposava de cementiri on s'hi soterraven parroquians fins el 1852.

Serà al segle XIX quan arriba la decadència de la parròquia de Santa Maria de Vilafortuny. Els motius són diversos, però de ben segur que afectà el fort despoblament que patí la zona, la presència d'una església a Salou i l'annexió dels petits termes rurals a municipis més grans que realitza la Diputació de Tarragona, com per exemple Barenys, que s'uneix a Vila-seca, i Vilafortuny a Cambrils.

La Parròquia de Santa Maria de Cambrils passà a administrar Vilafortuny, però tot i així la cura de les ànimes de les terres de l'antiga parròquia de Santa Maria de Vilafortuny, es continua exercint a través de l'Església de Mas d'en Bosch que, poc a poc, es transforma en un nucli de trobada dels pagesos de la zona i comença a jugar el rol d'ermita. Avui en dia molta gent encara la coneix com l'Ermita de Mas d'en Bosch, fruit de la funció que va jugar abans de la construcció de l'actual església de Santa Maria de Vilafortuny.

Abans i després de la Guerra Civil, a l'església de Mas d'en Bosch s'hi celebrava un aplec al voltant del 15 d'agost. A més de la missa major, també servia com a lloc de trobada de tots els habitants de Vilafortuny i voltants, amb representacions teatrals, ball, sardanes i cucanyes que es celebrava entre l'església i el mas. Aquest aplec encara es celebrà fins als anys 50 del segle XX, per desaparèixer just amb l'arribada de la urbanització de Vilafortuny.

La construcció d'una nova església i els nous temps van anar deixant en l'oblit l'església de Mas de'n Bosc. Tot i així a principis dels anys 70 es va produir la última gran reforma a càrrec del Patronato Pro-arte de la Fundación General Mediterránea que la deixà tal i com la coneixem avui dia.

La recuperació de l'estatus de Parròquia s'aconseguirà al 8 de novembre de 1996 quan, l'arquebisbe Ramon Torrella, va signar la nova erecció de la Parròquia de Santa Maria de Vilafortuny tenint molt en compte aquests antecedents històrics i el creixement poblacional de Vilafortuny que encara avui continua.

Gerard Martí Estrada. Director del museu d'història de Cambrils.