DARRERS ESDEVENIMENTS EN IMATGES

Confirmacions del dissabte 30 de noviembre

El grup de Confirmació amb el mossen i la catequista.

el grup de nois i noies

L'arquebisbe Jaume i la Mildred amb els infants de la catequesi

Concert de Nadal, avui diumenge 15 desembre amb la coral Concordia

 

8 desembre IMMACULADA

El 8 de desembre, al cor de l'advent celebrem la festa de la Mare de Déu, la que va dir si, la que va espera plena de fe el naixement del seu Fill, la que ens ajuda a nosaltres a fer camí cap a Nadal.

Reprodueixo aquí el final de l'exhortació que el papa Francesc ens ha adreçat als cristians: l'alegria de l'Evangeli. Acaba amb una pregària a Maria que podem fer nostra en aquest temps d'Advent.

El 8 de desembre ens recorda que l'any passat vam presentar els goigs dedicats a la Mare de Déu de Vilafortuny:
Bella flor de gentilesa
de Vilafortuny fermesa
pur encis de l'arenal!

Verge i Mare Maria,

tu que, moguda per l'Esperit,

vas acollir al Verb de la vida
en la profunditat de la teva humil fe,

totalment entregada a l'Etern,

ajuda'ns a dir el nostre «sí»

davant la urgència, més imperiosa que mai,

de fer ressonar la Bona Notícia de Jesús.

 

Tu, plena de la presència de Crist,

vas portar l'alegria a Joan el Baptista,

fent-lo exultar al si de la seva mare.

Tu, estremida de goig,

vas cantar les meravelles del Senyor.

Tu, que vas estar plantada davant la creu

amb una fe indestructible

i vas rebre l'alegre consol de la resurrecció,

vas recollir als deixebles en l'espera de l'Esperit

perquè nasqués l'Església evangelitzadora.

Aconsegueix-nos ara un nou ardor de ressuscitats

per portar a tots l'Evangeli de la vida

que venç a la mort.

Dóna'ns la santa audàcia de buscar nous camins

perquè arribi a tots

el do de la bellesa que no s'apaga.

Tu, Verge de l'escolta i la contemplació,

mare de l'amor, muller de les bodes eternes,

intercedeix per l'Església, de la qual ets la icona pura,

perquè ella mai es tanqui ni es detingui

en la seva passió per instaurar el Regne.

Estrella de la nova evangelització,

ajuda'ns a resplendir en el testimoni de la comunió,

del servei, de la fe ardent i generosa,

de la justícia i l'amor als pobres,

perquè l'alegria de l'Evangeli

arribi fins als confins de la terra

i cap perifèria es privi de la seva llum.

Mare de l'Evangeli vivent,

font d'alegria per als petits,

prega per nosaltres.

Amén. Al·leluia.

 

 

15 AGOST 2013

La festa major de Vilafortuny s'apropa,

el dia 15 celebrarem l'Assumpció de

la Mare de Déu.

 

Mas d'En Bosc veu la volada

de l'Estel d'or, pelegrí,

i com brolla enllà una albada

entre vols del corb marí.

Si el nou temple és fortalesa,

serà el Mas la llar pairal..

Horaris de misses:

dimecres 14 agost,  19,30h. castellano

 

dijous 15 agost, 11,30 h. castellano,

19,30 h. català i 20,30 h. castellano.

 

Església de Mas d'en Bosch

missa a les 20 h.català

PENTECOSTA 2013

PRIMERES COMUNIONS

Durant el mes de maig, en ple temps pasqual, 48 nens i nenes de la nostra parròquia participaran per primera vegada del sagrament de l'Eucaristia.
Seran els diumenges 5, 11(dissabte), 12 i 19 de maig.
La comunitat cristiana hi ha esmerçat molt de temps, d'esforços, d'esperances i il·lusions....
No deixem d'acompanyar i pregar per aquests nens i nenes i les seves families....

Dissabte 27 d'abril van renovar les promeses del baptisme i els van entrgar el credo en aquest any de la fe. El resum de la nostra fe.... Si hi crec..... Si hi espero....
Tant de bo l'Eucaristia de cada diumenge convoqui a aquest infants i als seus pares, que es sentin acollits per la comunitat cristiana.... Aquesta és rep i els necessita.... són el futur de l'Església.
Amb aquesta esperança ens preparem per la Pentecosta... que l'Esperit ens porti pels seus camins, els de l'evangeli.

Títols adequats per designar al papa

Tenim nou bisbe de Roma, el papa Francesc!

Quins títols del papa són més adequats per designar-lo? Per Mn. Salvador Pié-Ninot

A partir del simple elenc que va fer el 1970 la Comissió Teològica Internacional es poden presentar breument algunes de les formes per designar el papa. Aquest organisme de consulta de la Santa Seu format per teòlegs rellevants, entre els quals hi havia en aquells anys H. Balthasar, I. Congar, O. GLZ. D'Cardedal, H. de Lubac, K. Rahner, J. Ratzinger, i C. Vagaggini.

Títols més adequats

1. BISBE DE ROMA: el títol eclesiològic bàsic: designa la funció primacial del papa que com a bisbe de Roma, "presideix l'assemblea de l'amor que és l'Església" (Ignasi d'Antioquia), elegit pel clergat romà, des 1059 ho és pels cardenals, titulars d'una església romana. Aquest títol és usat àmpliament per l'Encíclica, Ut Unum sint (1995). El seu equivalent i més usual al Vaticà II és "Romà Pontífex", on Pontifex designa tot bisbe. Benet XVI -seguint el gest conciliar de Pau VI- també va prescindir en el seu escut de la Tiara i com els altres bisbes va posar una Mitra.

2. SUCCESSOR DE PERE: el títol que qualifica el Bisbe de Roma: títol molt valorat per Orient i Occident, que es troba en el concili Vaticà I i que es repeteix àmpliament al Vaticà II. Similar a aquest, és el de "Vicari de Pere", tots dos incorporats al Missal.

3. PAPA: el títol més popular derivat de SANT PARE: del llatí, papa, pare, és el títol més popular i entranyable aplicat a Orient i Occident als bisbes i fins i tot als simples preveres. Progressivament va tendir a usar-se només per al bisbe de Roma, com "Sant Pare dels pares", és a dir, Pare dels bisbes que també són “pares”. La consagració d'aquest títol va ser obra de Gregori VII el 1075, amb la fórmula: "el Papa: és un nom únic al món".

4. SUPREM PASTOR DE L'ESGLÉSIA: títol sobre la dimensió pastoral plena del Ministeri Petrí: usat pel concili Vaticà I i II, encara que tenint present que el "Pastor etern" i el "vigilant/bisbe" (episcopus, a 1 Pe 2,15 ) de l'Església és Crist, i que, al seu torn, aquesta qualificació no enfosqueix als bisbes que són també "veritables pastors" de les seves esglésies segons el Vaticà II.

Títols menys adequats

5. Vicari de Crist: els concilis del Vaticà I i II usen aquest títol per nomenar el Papa, encara que seguint el seu ús històric inicial, el Vaticà II l'aplica també als bisbes "com vicaris i delegats de Crist" (Lumen Gentium 27). La raó és que papa i bisbes comparteixen el mateix episcopat.

6. Summe Pontífex: títol propi de la República romana donat al Cèsar. El seu ús es troba en els dos concilis del Vaticà I i II, també aplicats a Crist. El títol pròper de Cap de l'Església, aplicat inicialment a l'Església romana, el Vaticà II ho va complementar amb l'adjectiu de "visible" (LG 18), ja que és "cap secundària i visible" respecte a Crist.

Altres títols usats

7. Servent dels servents de Déu: títol d'inspiració bíblica, present en Agustí: "servent de Crist i dels serfs de Crist" i en la Regla de sant Benet per l'abat, és el preferit pel papa Gregori el Gran († 610) i per Bernat de Claravall († 1153) en la fórmula encunyada per la seva monjo, el Papa Eugeni III: "presideixes l'Església per servir" (praesis ut prosis). El seu ús es va convertir en regla general com a inici dels documents pontificis a partir del segle IX mantenint-se fins als nostres temps.

8. Patriarca d'Occident: títol que recorda la Pentarquía, o els cinc Patriarcats de l'Església del primer mil·lenni: Roma, Constantinoble, Alexandria, Antioquia i Jerusalem, i que va ser suprimit al Annuario pontificio a partir del 2006. Un comunicat del Pontifici Consell per a la Unitat dels Cristians justificar aquesta supressió per l'ambigüitat geogràfica de l'adjectivació "d'Occident", ja que "des de l'inici va ser poc clar, obsolet i pràcticament no utilitzat, encara que això no canvia el reconeixement romà a les antigues esglésies patriarcals (cf. LG 23) ".

9. Sobirà de l'Estat Vaticà: durant llargs segles el Papat va tenir els Estats Pontificis l'origen llegendari dels quals és la "Donació de Constantí" († 337). Aquest poder temporal va créixer a través dels temps i contaminar l'espiritual -com deplorava Dante (Infern XIX, 115-117)-, encara que va constituir una base per a una certa autonomia "política" en una llarga etapa de l'Església catòlica llatina. Finalment, com Estats van deixar d'estar sota el Papa a l'any 1870 amb la unificació italiana. No va ser fins gairebé seixanta anys després que per mitjà dels Pactes Lateranenses amb l'Estat italià (11.II.1929, ratificats el 1948 i actualitzats el 1984), es va reconèixer el peculiar i petit Stato della Città del Vaticano.

Exposició ciris Pasquals

Spiritus Lux ,

la llum de l'esperit.

Aquest és el tìtol d'una interessant exposició, qu us convido a visitar.

 

Un recull en una exposició sobre el simbol de la llum a la liturgia cristiana.

 

 Amb la presència a l'exposició de tres ciris pasquals de la nostra parròquia de Vilafortuny, decorats per Francico Domingo.

L'exposició s'inaugura dema 1 de març i fins al 5 d'abril al centre cultural de Cambrils al C/ Sant Plàcid n.18, a dalt a la vila.

QUARESMA...cami vers la PASQUA

El temps de la Quaresma ens recorda la proximitat de la Pasqua(40 dies) i la necessitat de prepara-la.
El cristià viu de Pasqua en Pasqua, viu i renova la fe en la ressurrecció de Jesús.

Simbòlicament amb els infants(i adults) em posat dins la barca(de l'any d la fe) l'arena del desert. Recordant que la quarsma ve d'aquest recès de Jesús al desert, també nosaltres volem dedicar aquest dies de desert per prepara-nos. Anar al desert és anar a l'essencial de la vida de les persones a allò que és realment important. Quantes coses que ens ocupen i no són les importants!

També les pedres són un símbol. Recorden la temptació de tornar les pedres en pans, un miracle facil per a Jesús davant la fam i ens recorden la seva resposta: l'home no viu només de pa, viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Una clara invitació a llegir, pregar i viure de la paraula de Déu.

Però ens recorda també que hi ha milions que no poden viure per no tenir el pa de cada dia, i el nostre compromis de compartir i sentir-nos solidaris amb els qui ho necessiten. Només des d'aqui pot tenir sentit avui el dejuni.

També unes pedres blanques ens recorden l'evangeli de la Transfiguració (2on diumenge) símbol del roste lluminós de Jesús i dels seus vestits blncs quan prega dalt de la muntanya. Qui s'apropa a Jesús rep del seu rostre il·luminat la llum que ha de fer dels nostres rostres (l'expressió de la nostra cara) rostres lluninosos i transparents envers els altres.