31 de jul. 2013

CARTA ALS HEBREUS I L'ANY DE LA FE

A partir del proper diumenge 11 d'agost i fins al 1 de setembre escoltarem a la segona lectura els capitols 11 i 12 de la carta als cristians Hebreus.

Precisament en aquests capitols parla de la fe i la constància, ens fa una bonica deficinició del que és creure, que ens ajuda en aquest any de la fe. Diu l'autor de la carta: "Creure és posseir anticipadament allò que esperem, és conèixer relitats que no veiem" (He 11,1).
"Tinguem la mirada fixa en Jesús que ens ha de guiar pel camí de la fe i el porta a la plenitud" (He 12,2).

Per si us animeu a llegir aquesta carta una introducció:
 
Autor i destinataris
El lloc que ocupa la carta als Hebreus en el conjunt del Nou Testament respon exactament a l'opinió, avui majoritària entre els estudiosos, sobre el seu origen.
D'una banda, sembla clar que no és un escrit de l'apòstol Pau. Per a justificar aquesta afirmació, només cal tenir en compte l'estil literari (composició molt ordenada, pensament reflexiu, personalitat amagada pel mateix autor) i les categories teològiques (interpretació sacerdotal de la persona de Jesucrist, ignorada en els escrits paulins i en la resta del Nou Testament, poca atenció al paper de l'Esperit, absència de les formulacions tradicionals sobre la mort i resurrecció de Jesús). Les esglésies occidentals, més sensibles a les diferències amb les cartes de Pau, no van inscriure'l fins al segle IV en les llistes del cànon de les Escriptures al costat dels escrits paulins.
   D'altra banda, no es pot negar que, en el conjunt del Nou Testament, la carta als Hebreus és propera més aviat al món teològic de Pau. Hi ha temes importants que són clarament paral·lels; per exemple, la comprensió de la passió de Jesucrist com a obediència voluntària al Pare, la ineficàcia de la Llei antiga i especialment el tema del caràcter sacrificial de la mort de Jesucrist .
Encara que l'obra no en doni dades explícites, es pot fer un dibuix espiritual del seu autor: és un cristià de la segona generació (2,3), probablement de procedència jueva, format en la cultura grega, profund coneixedor de l'Escriptura, d'una penetració teològica excepcional i alhora pastor sol·lícit, preocupat per la situació espiritual dels seus fidels. Tanmateix, el seu nom és desconegut, i això ha estat objecte de moltes conjectures.
Tampoc no es pot conèixer amb exactitud la comunitat a la qual l'autor s'adreça. Tenim testimonis del títol «(carta) als Hebreus» des de finals del segle II. Tanmateix, aquest títol reflecteix una tradició més antiga, segons la qual els destinataris de l'escrit eren cristians d'origen jueu, o d'origen prosèlit, és a dir, pagans convertits, en tot o en part, al judaisme. És evident que l'escrit pressuposa un coneixement profund de l'Antic Testament.
L'estudi de 5,11-6,12, text decisiu, ha permès l'elaboració d'una nova teoria, segons la qual els fidels a qui es dirigeix la carta als Hebreus han abraçat la fe de fa temps (5,12; 10,32-34) i ara experimenten les temptacions i els perills típics d'una segona generació: la negligència i la mediocritat. L'escrit parla d'indolència (5,11; 6,12), de negligència en l'acolliment del do de la fe (2,3), d'absència de les reunions comunitàries (10,25). L'autor, ple d'interès pastoral, considera aquesta situació molt greu (3,12) i evoca el perill de l'abandó definitiu de la fe que sembla haver afectat alguns membres de la comunitat (6,4-6; 10,29; 12,17). Amb l'escrit es proposa un revifament de la fe de la majoria (12,15) i un enfortiment de l'esperança d'uns cristians més aviat indolents (6,11-12). Les explicacions teològiques tenen aquesta finalitat (10,19-39).
Alguns dels llocs concrets que s'han proposat com a residència de la comunitat destinatària de la carta als Hebreus són Jerusalem, Cesarea, Alexandria i Roma. Sembla que és Alexandria la ciutat que té més possibilitats.
Pel que fa a la data de composició, resulta clar que la carta als Hebreus és un escrit del cristianisme apostòlic (2,3). Cal situar-la, per tant, entre els anys 65 i 95, ja que en aquesta darrera data alguns fragments de l'escrit són utilitzats per Climent de Roma.

També us oferim de llegir aquest capítol 11-12: