2 de maig 2013

PRIMERES COMUNIONS

Durant el mes de maig, en ple temps pasqual, 48 nens i nenes de la nostra parròquia participaran per primera vegada del sagrament de l'Eucaristia.
Seran els diumenges 5, 11(dissabte), 12 i 19 de maig.
La comunitat cristiana hi ha esmerçat molt de temps, d'esforços, d'esperances i il·lusions....
No deixem d'acompanyar i pregar per aquests nens i nenes i les seves families....
Dissabte 27 d'abril van renovar les promeses del baptisme i els van entrgar el credo en aquest any de la fe. El resum de la nostra fe.... Si hi crec..... Si hi espero....
Tant de bo l'Eucaristia de cada diumenge convoqui a aquest infants i als seus pares, que es sentin acollits per la comunitat cristiana.... Aquesta és rep i els necessita.... són el futur de l'Església.
Amb aquesta esperança ens preparem per la Pentecosta... que l'Esperit ens porti pels seus camins, els de l'evangeli.

28 d’abr. 2013

ELS CRISTIANS EN EL MÓN

L' evangeli del 5è diumenge de Pasqua ens fa pensar en quin és el distintiu dels crstians enmig del món on vivim. Jesús ho deixa ben clar:
"Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres" Jn 13, 35.
L'amor és el distintiu dels cristians, estimar tal com Jesús esn ha estimat.

Carta a Diognet, escrit a finals de segle II, l'escrit va dirigit a aquest personatge interessat pels cristians:
Veig, excelentísim Diognet, que tens gran interès a comprendre la religió dels cristians .
I ens deixa un testimoni del que distingeix als cristinans, un text ben actual.



“Els cristians no són pas distints dels altres homes ni per la terra ni per la parla ni pels costums. No habiten ciutats que siguin només d'ells, no parlen un llenguatge estrany ni menen la seva vida

Perquè viuen en ciutats gregues o bàrbares segons la sort que ha correspost a cadascú, i s'adapten al vestit, al menjar, als hàbits i als costums de cada país, però tenen una manera especial de comportar-se que és admirable i, tal com ho reconeix tothom, sorprenent.

Viuen en les seves pàtries, però com si hi fossin forasters. Participen en totes les activitats dels bons ciutadans i accepten totes les càrregues, però com si fossin pelegrins. Tota terra estranya és pàtria per a ells, i tota pàtria els és terra estranya.

Es casen com tothom, com tothom engendren fills, però no exposen els nascuts. Comparteixen la taula, però no el llit. Estan en la carn, però no viuen segons la carn. Passen el temps a la terra, però tenen llur ciutadania al cel. Observen les lleis promulgades, però amb la seva vida estan més enllà de les lleis. Tothom els persegueix, però ells estimen tothom. No els coneixen, i els condemnen. Els maten, però així els donen la vida. Són pobres, i n'enriqueixen molts. Els manca tot, però neden en l'abundància.

Són ultratjats, però en els mateixos ultratges hi ha llur glòria. Els maleeixen, però són declarats justos. Els insulten, però ells beneeixen. Els injurien, però ells honoren. Fan el bé i se'ls castiga com si fossin malfactors; condemnats a mort, se n'alegren com si els fos donada la vida. Els jueus els ataquen com si fossin estrangers, els grecs també els persegueixen; no obstant això, els mateixos que els avorreixen no saben dir el motiu de llur odi.

Ho diré breument: el que l'ànima és per al cos, això són els cristians en el món. L'ànima està espargida per tots els membres dels cos; de cristians n'hi ha arreu del món, a totes les ciutats. L'ànima viu en el cos, però no procedeix del cos; els cristians viuen en el món, però no són del món. L'ànima invisible està reclosa en la presó del cos
visible; igualment els cristians són coneguts com uns que viuen en el món, però llur culte veritable a Déu és invisible sempre. Déu els ha assenyalat un lloc altíssim i no els és lícit desertar-ne”.